2ª Edició de la "MOTO CANYIS CUP"

Acostant-se ja el més d'agost, la Colla Canyis prepara la segona edició de la "Moto Canyis Cup". Un viatge motero (sens ànim de lucre), amb l'afany de conviure uns dies, per la carretera. Per tant, la colla Canyis obri el plaç d´inscripció, per a tots aquells que vulguin gaudir de la carretera. (Es recorda que les places són llimitades).

Una vegada presentades totes les solicituts, la colla canyis, seleccionará aquells aspirants que compleixin tots i cadasqú dels requisits, fins cobrir les places, donant a conèixer segudament la llista d'admesos.

cartel guanyador de la "MotoCanyisCup" 2010

"Moto Canyis Cup"

Després d'aquest primer viatge estiuenc amb moto, i una vegada començat l'any 2010, la colla Canyis comença a organitzar el segon viatge, amb la mateixa il·lusió que l'anterior. Per a això dóna el "pistoletaço d´eixida" des del mateix lloc que l'anterior: al Pub "Escuma". Allí es prenien les primeres impressions per a començar a anotar la ruta per a aquest proxim estiu. Soria, caceres, Badajoz, Lisboa, les primeres ciutats que sonaven entre els assistents.

entre discussións i dialogs

i alguna risa qu´altra

No podía faltar el brindis, per aquesta nova aventura

"El ranxo de Maik"

Que millor que començar l'any en mig de la naturalesa, envoltat d'animals, i compartint taula amb els amics. Això és el "Ranxo de Mikel". Un lloc entranyable, a la vora del riu vaca, al seu pas per Benifairó de la valldigna. Per a l'ocasió "gambes al Vodka" (en la meva vida habia vist tantes gambes juntes),

i entre tanta gent junta, algú ha de dirijir, un servidor

altres possaen al solet. I com no podien faltar els xiquets i xiquetes

i damunt treballadores

i jugetons.

Açí podeu vore com quedá el caldero de quatre ases

i es que l´amic Joan (soci de l´amigatxo) ens prepará un caldero, com es sol dir per ahí, per a xuplarse els dits.

mira que erem gent eh?

No podiem acabar la jorná d´altra manera que amb una exibició d´eixos dos animals que Mikel aguarda al lloc.


Tots ells, baix el mandat d´Antoni (Angel Cristo de benifairó), qu´els feia trotar i trotar






Un abraç a tots i fins l´altra.

"Claussurat 2009"

Així tancava l'exercici 2009 la colla Canyis - com sempre - en un dinar. En aquesta ocasió un escenari diferent: el bar "L´ancora". Amb una "muntoná de entrecots" i una tirá de gintónis, acabaven l'any de la millor manera: Mireu les fotos. (Esta vegada era Abel l´encarregat d´organitzar l´event. Un agraiment a ell.)

Seriots,

Fumant
ben farts,

contents, Ben raonats,

Jugant al trenet....

"Una foto, un record"

Que millor després de viatjar e immortalitzar tot el vist, en fotografíes, que compartir-les, amb els teus amics. No podia ser d'altra manera que amb un dinar; "Un Gaspatxo manxego" al bar xics, regentat per l'amic Balta. Amb gran poder de convocatòria per part d'un servidor - onze comenssals - començava l'acte rebent a l'expedició del viatge, que apareixeren amb la camisa oficial. Deprés d´un dinar tranquil, començá l´exposició de les fotografíes, on pogeren recordar uns i disfrutar altres del maravillosos paissatjes.

"Hem anat i hem vingut i molt hem viscut"

Ningú donava un duro per aquest viatge. Que si pin i que si pan. Que si anem açí, o anem allà. Al final i va fer realitat.
A tot alló començarem a teclejar amb el Geoogle Maps i al final vam poder donar en ella: Una ruta bé treballada i eficaçment elaborada, ens treia l'amigatxo, la qual va tenir una acceptació unanime entre els participants. BENIFAIRÓ - ANDORRA - CARCASSONNE


Així la vivim, i així us la contem:
Ja el dia cinc d'agost, a les 7 del matí al BAR XICS, es feia la presentació de l'equipatge oficial per al viatge

A continuació, era BALTASAR CASANOVA, l'encarregat d'obrir el camí, calant foc a la traca inicial.

Entre la multitud d'assistents, partien les motos rumb "l´aventura".

A l´altura de l´alcudia sería la primera parada, per a completar l´expedició: Un home Gran que venía d´allá llunt.

on es fariem la foto oficial.

A partir d´aquí començariem a caminar amb un sol mot: "PORCS SENGLARS"

Després d´unes hores fent carretera -a la falda del poble de Morella, - arribaría l´hora de l´esmorsar

que millor que unes xulles, i un poc d´embotit a la braça

Com podeu comprobar en que quedáren,

acompanyades de unes bones rises, serien de gran ajuda per a seguir en el proxim tram.

A l´ altura de Mequinenza creuarem el embals, on pararem per veure, el paisatje

i estirar un poc les cames

i alguna foto qu´altra.

Que millor lloc per a menjar, que en la plaça de Balaguer - localitat de la província de Lleida - "Cal Pepito",

entre servesseta i servesseta, repassarem la ruta ja marcada,

descanssarem, mos relajarem,

i peger alguna qu´altra xuplaeta al Gaspatxo Andalus

i degustar els "caragols a la Llauna", plat tipic de la zona.

Bén fresquets vam cavalcar de nou en les nostres muntures

carregades de gom a gom

i ens dirijirem sense parar a L´Andorra, lloc on pernoctariem la primera nit.

Ja en el segon dia, després d'un bon desdejuni, -per a alguns -

i després de penjar-se la motxilla en l'esquena,

ens disposem a visitar la zona comercial d'Andorra, amb la finalitat de realitzar algunes compres (guants, cascos,casadores,tom-tom), en definitiva, un feix de diners.

i prendre alguna cervesa qu´altra, ja que les motos tenien el dia de descans.

Amb la finalitat de poder visitar el llac d´engolasters, vam decidir prendre un taxi -per a poder esplatjar-nos en les cervessetes - el qual ens putjaría, al petit port.

Una vegada dalt, lo primer una cerveseta per a amagar-nos de la calor,

amb unes olivetes per a obrir l'apetit

ben colocats amb taula, i enseguida entrar de ple amb

unes Galtes de Porc, amb Guarnició, com podeu comprobar amb l´imatje

i per als dos "tortolitos"

que millor que un rellom amb papes farcides

i si no vegeu que careta se li va posar a Francis, nomes veure el plat.

Ja després d'aquest fantastic menjar, - amb el furgadents en la boca -

que millor per a baixar el menjar a l'estómac, que caminar per a veure el llac

-visita imprescindible per a qualsevol visitant d'Andorra -

Caminabem, i caminabem

fins a vam fer amistat entre els habitants de la zona

I ja en el viatge de tornada a l'hotel amb el taxi i algún "orujet" de més, les rises, es barrejaven amb les fabuloses imatges d'Andorra des de les altures.

Sense temps de descansar, (sense pressa, però sense pausa) com dirien aquells, visitarem, un dels balnearis més conegut d'Espanya:

Un espai Termoludic, on no hi ha lloc per al cansament, les preocupacions o l'estrès.

Una vegada allí pogerem relaxar-se,

deixar-se sorprendre en cada espai, sentir-se bé, reconfortat

gaudir de la puresa de l'aigua,

i fins a de possar per a la prensa.

I després vaga "POSTRE" que es varen menjar

alguns.

Per acabar el día que millor que una petita reflexió sobre les activitats del dia i a dormir, per que a l'endemà ens esperava una ruta dura, pero molt bonica.

Un nou DÍA, nou PAIS, un nou IDIOMA, per fí, creuarem la frontera a França -un repte nou de la colla canyis -.

Uns tan tranquils, com este treballador de les carreteres franceses - que de treballador sols te "el xaleco".

i altres amb una cara de susto

Entravem a França per dalt dels núvols, i advertim-nos motoristes que venien en sentit contrari, que baix estava plovent

pero com el bon motoriste, plogui o neu sempre va endavant, seguírem avant

uns darrere,

i altres endavant.

Després d'un port espectacular per a qualsevol motorista, pel terme de Prades, arribarem al "COL DU CHIOULA"

on vam poder donar-nos unes abraçades per a combatre el fred que feia -pero sense mariconades eh -.

Esperant impacients a veure si el que haviem demanat per a desdejunar, era el correcte. No creen vostès, que això d'un idioma nou no és L´OSSTIA.

Efectivament: Baguette de "JAMBON DU PAYS". Primera prova superada. desdejunats a França

De nou a les motos: colocació de Cascos, guants jaquetes - Que rollo-

carretera i manta

fregant els genolls per l'asfalt

I donant voltes a la rotonda, a veure si el fotografo captava la foto

Arribaríem a l'equador d'aquest Viatge: "La Cité de Carcassonne", englobada en la ruta dels

Catars

Després de descarregar els tots els bultos en l'hotel "APPART CITY", i prendre un petit dinar, ens volquem a visitar, l'encant d'aquesta ciutat:

El "Castell de Carcassonne"

Uns quatns "Eurets" a la taquilla i cap a dins - en aquesta vida no veus res sense els Euros -

Unes imatges precioses

les quals contrastaven amb la cara de Francis, - pero es que no li feia goix RES de RES.

un alt en el camí, per a prendre un refresc, ja que el dia fou molt intens.

Cámara en má

seguíem anant

uns darrere i altres endavant.

Ja cap a l'hotel, una dutxa, el "FLEQUILLO a un costat, i a degustar els productes de la terra dels Cátars.

Un pot de "LE CASSOULET" (Ànec amb fesòls) acompanyat d'un bon vi de la terra, i a sopar com a marajas; com si forem verdaders Cátars.

I si no mireu com va quedar la "casoleta"

Una vegada realitzada la ruta francesa, d'un dia, ens dirigim al est, direcció Narbona en la costa francesa, on agafarem la vía rapida creuant de nou la frontera per la part de Perpignan, tornant al nostre Gran País del "OLÉ".

Ja a l´altura de la ciutat de Figueres, decidim desdejunar i visitar d'una manera ràpida, aquesta encantadora ciutat.

Sens faltar a la Casa-Museu de DALÍ.

Així com les distintes escultures qu´aborden la ciutat.

En el mateix desdejuni, decidim acostar-nos a la costa Brava per a visitar Roses, amb cervessa

i bany inclòs. I dinar?

a Cadaqués: El poble més oriental de la peninsula ibérica.

en el Bar Losai; on MENTJAREM,

VISUALITSAREM, tot bén vist, ABRAZAREM a la botella

i TIRAREM tot per terra. En definitiva UN DESASTRE.

Decidim en aquest moment que havíem de quedar-nos a dormir a Cadaquest.

A partir d´ahí, començarem a buscar, escales amunt, escales avall;

Al final encontrarem a la ROSER - una senyora que llogava habitacions -(i no una àvia com li va dir aquell).

una vegada solucionat el tema del dormir, de cap a la platja.

relaxar-nos, fent el mort

I a sopar al restaurant NOR-EST

on ens vam beure fins a l'aigua dels florers. O sería un "GIN TONIC"?

la qüestió és que amb aquestes caretes i la volta a casa de l'endemà a primera hora. Tot al mon a dormir a la Roser.

Ja a l´alba, tots en pèu, càrrega de maletes i carretera i manta.

A l'hora de la cervesseta arribarem al bar xics - lloc d'inici d´esta expedició -. En la imatge, podem vore al Gerent del Bar xics formalitsant, el compromís per a "l´esponssor" per a l´expedició del proper any. Des d'aquí volem donar-li una salutació i una abraçada. Gràcies

¡¡¡¡¡¡¡¡¡ TORNEM A LA REALITAT !!!!!!!!!